Començar aquesta carta no és una tasca fàcil. Me'n adono que quan ho intento, i ja fa dies que hi penso, se'm fa un nus a la gola i se'm contrau alguna cosa molt endins. I és clar, els records s'emmunteguen, es barregen, es desdibuixen i apareixen nítidament. Coses de la ment, suposo. Però el que sí que tinc clar és que l'emoció que sento ara s'assembla a la nostalgia (saudage que diuen a Brasil) I m'envaeix un cer regust d'enyorança. Aquella sensació que comença per un això ja no ho farem junts...Però com que sóc de veureu l'ampolla mig plena, una motivada, com dieu vosaltres, preferixo quedar-me amb el que hem viscut plegats. I no és poc! La nostra història comença el 2009.
Amb tots i cadascu de vosaltres he viscut moments únics i irrepetibles.Hem
tingut complicitats i desancontres; enteniment i distàncies que semblaven 
