Començar aquesta carta no és una tasca fàcil. Me'n adono que quan ho intento, i ja fa dies que hi penso, se'm fa un nus a la gola i se'm contrau alguna cosa molt endins. I és clar, els records s'emmunteguen, es barregen, es desdibuixen i apareixen nítidament. Coses de la ment, suposo. Però el que sí que tinc clar és que l'emoció que sento ara s'assembla a la nostalgia (saudage que diuen a Brasil) I m'envaeix un cer regust d'enyorança. Aquella sensació que comença per un això ja no ho farem junts...Però com que sóc de veureu l'ampolla mig plena, una motivada, com dieu vosaltres, preferixo quedar-me amb el que hem viscut plegats. I no és poc! La nostra història comença el 2009.
Amb tots i cadascu de vosaltres he viscut moments únics i irrepetibles.Hem
tingut complicitats i desancontres; enteniment i distàncies que semblaven irrecuperables, però mireu on som ara!
Jo, he de confessar que he fet tot el que he pogut per acompanyar-vos en aquest tram de camí; amb més o menys encert, més o menys gràcia...el temps ja ens jutjarà. Sé que hi ha hagut coses que nos us han agradat (hi va haver algun moment en que em vaig convertir em persona non grata) Sé que he sigut exigent i "pesadeta", però què voleu, sou els "meus nens" i sempre he pensat que desatendre no és estimar i que educar, en plena efervescència adolescent, implica ser estricte i amorosa alhora. Difícil cocktel, no us sembla?
I aprofito la fiestuki d'avui per tancar una etapa de tres anys. Preciosa, intensa, difícil i plena d'aprenentages.
Us vull donar les gràcies per les confidències, pel respecte mostrat, per la sinceritat, per posar-me a prova i desafiar-me (amb aquest estil tan 2n A) i, en definitiva, obligar-me a ser millor mestra cada dia.
Per acabar, us vull deixar, com a llegat un poema de Pablo Neruda i el vídeo de LA NOSTRA HISTÒRIA
Queda prohibit plorar sense aprendre,
llevar-te un dia sense saber què fer,
tenir por dels teus records.
Queda prohibit no somriure als problemes,
no lluitar pel que vols,
abandonar-ho tot per por,
no convertir en realitat els teus somnis.
no convertir en realitat els teus somnis.
Queda prohibit no demostrar el teu amor,
fer que algú pagui els teus deutes i el teu mal humor.
Queda prohibit deixar els teus amics,
no intentar comprendre el que van viure junts,
i cridar-los només quan els necessites.
Queda prohibit no ser tu davant la gent,
fingir davant les persones que no t'importen,
fer-te el graciós per tal que et recordin,
i oblidar tota la gent que t’estima.
Queda prohibit no fer les coses per tu mateix,
tenir por de la vida i dels seus compromisos,
no viure cada dia com si fos un darrer sospir.
Queda prohibit trobar a faltar algú sense alegrar-te,
oblidar els seus ulls, el seu riure,
tot perquè els seus camins han deixat d'abraçar-se,
oblidar el seu passat i pagar-lo amb el seu present.
Queda prohibit no intentar comprendre les persones,
pensar que les seves vides valen més que la teva,
no saber que cadascú té el seu camí i la seva felicitat.
Queda prohibit no crear la teva història,
no tenir un moment per a la gent que et necessita,
no comprendre que el que la vida et dóna, també t'ho treu.
Queda prohibit no buscar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
i no sentir que sense tu aquest món no seria igual.
PABLO NERUDA
LA NOSTRA HISTÒRIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada