Darrerament es comença a parlar a tot arreu del fenòmen les flashmobs. Aquestes performances col·lectives sembla que neixen els EE.UU, i més concretament a New York, l'any 2003.
N'hi ha de diverses modalitats, des dels anomenats frozen, on els participants queden paralitzats davant l'estupefacta mirada dels vianants (cliqueu aquí) fins a jocs col·lectius com la guerra de coixins feta a Madrid o una lluita d'espases tipus Star Wars.
Algunes flashmob aprofiten la repercusió que tenen en els medis per fer un treball de crítica social. Fou el cas de la ONG Intermon OXFAM que va organitzar un grup d'embarassades ballant Breakdance i va llençar el lema: "Si vosté pensa que és perillòs, intenti imaginar que és donar a llum en països pobres, sense comadrona, hospitals o medicines" (cliqueu aquí)
La darrera tendència en Flashmobs és, però, la del ball col·lectiu i, aparentment, espontani en espais públics. Dues mostres a tenir presents per la seva espectacularitat són la que es va dur a terme a l'estació Central d'Antwerp (Clica aquí) i l'espectacular coreografia que el públic de Black Eyes Peas Black va fer amb la canço I gotta feeling (Clica aquí).
Però si voleu veure una flasmob més propera i amb uns protagonistes que segurament us sonen una miqueta, cliqueu aquí
Però si voleu veure una flasmob més propera i amb uns protagonistes que segurament us sonen una miqueta, cliqueu aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada